Estimats amic i amigues,
Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana per recordar. No només per la pluja, que ens ha marcat el transcurs de les activitats, els espais, i possiblement ha minvat la possibilitat de tenir més visitants a la parada que el Centre Català de Munic amb els amics de l’ANC, la Penya Blaugrana de Munic i els companys de les tertúlies hem muntat, si no també perquè entre tots hem pogut passar un cap de setmana divertit, de moltes hores junts, intens, però que s’ha fet curt gràcies als balls, els vídeos, els jocs i, sobretot, la gent.
Les anades i vingudes dels passejants eren com les onades a la platja, i ens portaven com la mar, algunes sorpreses. Des d’amics que feia temps que no veiem fins a nouvinguts. Molts nous amics acabats d’arribar o d’altres que feia molts anys que hi eren però mai no havíem arribat a trobat. Però tots, novells i veterans, hem pogut dansar segons les nostres tradicions en aquesta terra que ens acull i redescobrir-les al bell mig d’un carrer de Munic. Hem pogut mostrar als nostres fills i també a estranys com en podem ser d’alegres amb un “piri-piii” d’una dolçaina, com uns homes pujant a les espatlles dels altres arriben a fer torres humanes que ens encongeixen el cor, i l’esclat d’alegria quan un petit infant puja dalt de tot i aixeca la mà – o com més popularment coneixem, quan l’anxaneta fa l’aleta. Perquè dansem junts, perquè pugem junts, perquè cantem i riem junts. Ha estat un cap de setmana per recordar.
Però l’objectiu no és només aquest, si no compartir. Som un poble generós i ho hem demostrat, però ho hem de fer amb més convicció. Molta gent s’apropava a la nostra parada encuriosida primer per les imatges dels castellers i pels nostres balls de bastons. Hem aconseguit que fins i tot algun agosarat trenqués el gel i s’atrevís, de vegades sota la pluja, a participar i ballar amb nosaltres. Altres s’interessaven pel procés i altres no en volien ni sentir a parlar. La gent que en general s’apropava ho feia amb un enorme grau d’ingenuïtat, i marxaven amb un somriure dibuixat al rostre. I aquesta és la nostra tasca. Volem donar la millor versió de la nostra cultura i que la gent s’emporti una bona impressió i un bon record de la nostra estimada terra. Els que ja hi han estat, que la vulguin recordar, i els que encara no la coneixen, que la vulguin visitar.
Hem fet un pas molt i molt important, entre nosaltres mateixos i envers els altres. Per primera vegada com a comunitat catalana més unida que mai ens hem pogut deixar veure al carrer i ara toca obrir-se més als altres. Ja sé que el Sant Jordi va ser la nostra estrena, la nostra punta de llança. Però aquesta vegada hem pogut estar presents d’una manera diferent, continua, durant dos dies i mostrant molts diversos aspectes de la nostra cultura.
Un cap de setmana per aprendre, sí, hem après moltes coses, els uns dels altres, de les nostres pròpies danses, de com millorar les activitats fins i tot amb mal temps. Però sobre tot que amb la ajuda de tots s’aconsegueixen fer moltes coses.
Em quedo amb el millor; molta gent ens ha conegut una mica més, ens ho hem passat molt bé i hem fet molts nous amics.
Ara sonaria de fons els amics per sempre… i aquesta carta seria rodona.
Gràcies a tots els col·laboradors de les activitats, en especial a l’Eva, que ha fet una tasca enorme des del principi, en Rafel perquè ha sigut un pilar incansable durant tot el Corso. Als àngels de la guarda Karl, Teresa i Anna G. Les ajudes incommensurables del Jaume i la Montse. També als que han ajudat en tot el que podien i més, abans i durant el cap de setmana malgrat les limitacions de temps, vacances, viatges, feina, etc de l’Albert, l’Imma, la Berta V i l’Anna M.
I naturalment a tots els que han vingut a participat i a ajudar en el que podien a la parada, com la Gemma, Carme, Domenico, Núria, David, etc. Etc. I disculpeu que segur que em deixo molta gent.
Com deia la meva àvia…, qui fa el que bonament pot, no està obligat a fer més. Crec sincerament que tots hem fet el que bonament hem pogut, que ha estat molt i que ha sigut un èxit.
Us esperem a tots molt aviat en properes activitats.
(Text: Eric Valentines. Fotografies: Albert Vila)
