Les set del matí i ens envolta perfum de flors. Avui és Sant Jordi i ens hem llevat ben d’hora ben d’hora per anar al mercat de la flor de Munic a comprar 150 roses ben vermelles. Ja les tenim escollides i pagades i ens les emportem cap a casa, on les deixarem amb aigua fins a la tarda, hora de repartir-les entre el que es passegin pel centre de la ciutat. És moment de fer un cafè i cap a la feina.
A la tarda, arribo a Marienplatz ja força tard. Els companys del casal hi són des de les tres de la tarda, han decorat les roses amb cinta catalana, han muntat la parada informativa i ja han repartit quasi totes les roses que teníem. Quan arribo jo, en queden només una trentena. De seguida m’afegeixo a la feina.
– Que vol una rosa? – mirada escèptica.
– Les regalem – la mirada s’ha tornat ara encuriosida.
– És una tradició catalana. El dia 23 d’abril els carrers s’omplen de roses i llibres, celebrem el dia de Sant Jordi – agafen la rosa i tenim ara l’ocasió d’explicar-los la tradició, llegenda de Sant Jordi inclosa.
Al voltant de la parada s’hi han reunit també una bona colla de catalans que volen respirar una mica de l’ambient de festa, encara que sigui tan lluny de casa. Hi ha organitzat un intercanvi de llibres, tothom que vulgui pot portar-ne un i emportar-se’n un altre.La varietat de gustos de lectura fa goig, des de clàssics fins a moderns.
I mica en mica han anat arribant alguns bastoners de la colla de Munic preparats per a fer una actuació. Gralles a punt i els cops dels bastons ressonen a la Rosentrasse. De nou se’ns aturen una bona colla de passants a observar l’espectacle. Els bastoners acullen aplaudiments entusiasmats i fan un bis, aquest cop amb una senyora rotllana d’espectadors.
La festa se’ns acaba, ja són quasi les vuit i hem de desmuntar la parada, recollir el material, carregar-lo al cotxe. Ho fem satisfets, convençuts que l’any que ve hi tornarem, i que ens caldrà comprar més roses encara per no fer curt. Els pocs que quedem ens dirigim a un cafè on ja fa estona que ha començat el sopar de Sant Jordi organitzat per la gent de la tertúlia. Arribem que tothom ja ha sopat, però encara som a temps de participar a l’intercanvi de llibres, refranys i roses.
I ja ben avançat el vespre me’n torno cap a casa, sabent que m’hi espera encara la meva rosa i el meu llibre. I que Sant Jordi és a punt d’acabar-se.
(Text: Anna Ginestí. Fotografies: Jordi Fischer)
