Algú de vosaltres coneix Joan Vinyoli, i Miquel de Palol? Ahir vam tenir l’oportunitat de
conèixe’ls o de conèixe’ls millor al Lyrik-Gabinett.
El Lyrik-Kabinett és un espai petit ple de lletres, amb una col.lecció de poesia important,
on s’hi pot trobar també, els i les nostres poetes més representatius de la literatura
catalana.
Si cliqueu a link de sota es desplegarà la informació que ens va enviar prèviament el
Casal Català de Munic i coneixereu les activitats que s’hi desenvolupen.
http://www.lyrik-kabinett.de/index.php?t=1&s=1
La poesia no és un acte de masses, no és el futbol, ni un concert, i és potser, perquè la
poesia entra amb el silenci. Malgrat tot, l’espai del Lyrik-Gabinett ahir estava plé, plé
d’alemanys i dues o tres catalans/es.
Us puc dir que ahir vaig viure una experiència única, d’aquelles que fan únic l’instant.
Joan Vinyoli [1914-1984] Miquel de Palol [1953]
Miquel de Palol de teloner, com éll mateix va dir, de Joan Vinyoli, al qui va presentar tan
des de la seva vessant com a poeta, explicant les seves influències de Riba, Rilke i
Schakespeare, com en la seva vessant més personal i íntima.
De Palol va llegir un seguit de poemes de Vinyoli de les diferents èpoques de vida i també
algun poema pòstum: “Prou” del poemari Tot és ara i res, “Ramat” i “En bona companyia”
de Vent d’Aram, dos poemes del poemari Llibre d’amic. “Tot recobrat” del poemari El griu i
de Domini màgic “La vall del vespre”.
Tots els poemes van estar traduÏts a l’alemany de la mà de Àxel Sanjosé.
Com a últim, Miquel de Palol va llegir poemes seus “Aquell en qui no creus” “Haití” “Els
dobles”
Per saber-ne més podeu anar a les següents pàgines web:
Joan Vinyoli http://joanvinyoli.cat/portal/
Miquel de Palol http://www.escriptors.cat/autors/palolm/index.php
I per acabar de un tast de Joan Vinyoli
En bona companyia
Molts jardins amb peònies,
lilàs i pèsols
d’olor, són lloc de bon estar,
quan ja la llum abaixa
la veu i, sense fer remor,
pels engorjats del vespre
s’allunya la tartana
del desesper.
El dia torça el coll
com una espiga plena.
La nit es tota per nosaltres.
Encén el vi.
De Miquel de Palol
Romanç Goliàrdic
Si no té mala folla
el lluç de bona ganya,
que el bufi la criolla
on fa millor fistanya.
Ens fotrem vi d’Espolla,
escopirem l’aranya,
la nyama que ens endolla
al cul d’on surt la canya.
Mansuet, ja et sadolla
la pitança que escanya?
La ressaca degolla
el pàmfil que no es banya.
La recança rebrolla,
el pròcer s’engavanya,
terrible adolla, adolla
la requesta d’Espanya.
La tieta farfolla:
que es crema la cabanya!
Disfressa la clofolla
amb boirim de lleganya.
El noi no s’empatolla,
la duresa no enganya,
el cogombre com brolla
sense por ni migranya!
L’assedegada colla
de l’aimador la manya:
si el suquet fa bombolla
és que el nap no s’estranya.
Quin braó l’escapolla
amb boca de piranya
quan la figa no amolla
per menjar una lassanya!
Quan li fots a l’ampolla
s’hi torna la muntanya,
amb nas confons l’argolla,
amb colló la castanya.
Fot la patata a l’olla
per si el veí s’afanya,
que tots traurem la polla
camí de Madremanya.
