El passat diumenge dia 13 de març de 2022 va tenir lloc el cafè-tertúlia amb els creadors de les pel·lícules i documental projectat en la 9a edició del Festival de Cinema en Català Kino-kat versió on-line i per primer cop per tot Alemanya.
Els convidats en aquest cafè-tertúlia van ser en Jordi Morató, guionista del documental basat en la tragèdia als Pirineus “Balandrau: infern glaçat“, i el Carlos Marques-Marcet, director de la pel·lícula “Els dies que vindran“.
L’equip organitzador del Festival Kino-kat, Sílvia Miret i Eva Cucurull, van introduir els ponents, i es va iniciar un debat molt interessant amb la participació de tots els assistents, que va durar gairebé 90 minuts.
Carlos Marques-Marcet va compartir algunes reflexions sobre la pel·lícula Els dies que vindran, preguntat sobre si la història era 100% regal, va apuntar que “moltes vegades hem de fer ficció amb algunes coses per poder acostar-nos millor a la realitat”. En relació al fet d’haver fet un film sobre el procés d’un embaràs d’una jove parella, diu que es tracta d’una “història que tothom passa o ha passat alguna vegada”, esdevenir pares i mares, i que a través de la pel·lícula “es poden viure dos viatges (o experiències) ben diferents, com son les del pare i les de la mare. També va apuntar que les lògiques de la parella canvien molt, ja que en el moment d’esdevenir pare o mare, “les diferències que abans no importaven, ara si que ho fan”. Marques-Marcet va explicar també algunes interioritats sobre el rodatge, com ara quant va durar la gravació, i que el pis on té lloc la major part de la pel·lícula era un espai molt conegut per a ell, la qual cosa ho considera un privilegi, ja que les localitzacions sovint condicionen molt el rodatge d’una pel·lícula, i en aquest cas, va ser tot més senzill.
Per la seva banda, Jordi Morató -company de facultat a la Universitat Pompeu Fabra amb Marques-Marcet, encara que de promocions diferents- va introduir algunes reflexions també molt interessants sobre el documental a on va participar com a guionista Balandrau: infern glaçat.
Morató va explicar que quan ell es va incorporar a l’equip del documental, la idea de realitzar-lo ja estava feta, i ens va fer saber que la idea inicial del documental estava basada en un llibre sobre meteorologia, un llibre que explicava en detall el fenomen meteorològic tan estany als Pirineus que va tenir com a resultat les pèrdues de vides humanes d’aquell cap d’any de primers del 2000. Degut a aquest fet, el procés d’elaboració del documental va consistir en conèixer primer el fenomen meteorològic, i després conèixer les persones, i no a l’inrevés com potser hauria estat més lògic. La feina de Morató va ser sobretot de recerca, documentació i en la elaboració d’algunes de les entrevistes que es poden veure veure en el documental. També va compartir amb tots els assistents alguns debats que van tenir amb els membres de l’equip, en relació a prendre o no prendre algunes decisions, ja que al capdavall Balandrau no deixa de ser la narració d’un fet tràgic que ha afectat la vida de moltes persones i els seus familiars.
Una última reflexió que va fer Morató va ser que es “molt interessant i colpidor veure com diferents poden ser les percepcions d’un mateix fet, viscut per dues persones diferents”. Com de diferent pot ser una narració feta per una persona, o una altra, tenint sempre present el pas dels anys i l’impacte que pot produir en el record un fet narrat però que va passar ja fa gairebé 20 anys. Aquest fet es podia veure molt clarament a través dels diversos supervivents de la tragèdia al Balandrau.
Durant tota la xerrada, els participants van poder compartir les seves opinions i reflexions sobre els dos treballs cinematogràfics, a on es van elogiar i felicitar diverses vegades els films, posant així en evidència la gran qualitat del sector cinematogràfic i audiovisual fet en català.
